NO AL MACROABOCADOR

El dimecres dia 16 de març el Consorci de Residus en sessió plenària  acordava paralitzar l'abocador de Llanera de Ranes. Després d'un bon  grapat d'anys lluitant contra el macroabocador de Llanera, per fi, el temps ha impartit justícia i el Consorci de Residus, amb majoria d'esquerres, després de les darreres eleccions municipals del 25 de maig, han ficat trellat a l'assumpte i han decidit la seua paralització.

Però a l'igual que la situació política i judicial actual d'Alfonso Rus, la política del Consorci de Residus ara és pa i mel; no era el mateix ni mil vegades paregut a la legislatura del 2007-2011, quan el PP mantenia una majoria aclaparadora sobre els municipis de la Costera i això es traduïa en una majoria absoluta en totes les institucions comarcals, Consorci de Residus inclòs, governat llavors amb mà de ferro per Vicente Parra amb el permís del seu amo.

Ara tire mà d'hemeroteca i gaudisc del meu esforç i lluita personal a Barxeta en el partit polític que vaig parterejar i que representava en eixa legislatura un aire fresc dins de la política municipal, representada llavors per una dreta esmorteïda i una esquerra dominant amb majories absolutes i fent unes polítiques més pròpies dels temps de l'Antic Testament que del segle XXI.

Van ser moltes les participacions a les manifestacions que la Plataforma No al Macroabocador va convocar a Xàtiva, tant en estiu com en hivern, allí estava en primera fila darrere de la pancarta que em representava.

I també a l'Ajuntament de Barxeta presentant una moció de rebuig de l'abocador de Llanera, en aquest cas defensada davant el plenari per la regidora que també era la representant de l'ajuntament de Barxeta al Consorci. Moció presentada en setembre del 2009 i que la pinça del PP i EU votaren en contra.

Que el PP votara en contra, entrava dins de la normalitat però que EU no rebutjara l'abocador, no mai es podria entendre. Ara que pensaran d'aquella moció?

Mireu, estic content; el temps ha demostrat que la meua actitud i la política que férem era la correcta. Vam presentar una moció condemnant els excessos d'Alfonso Rus i ara està sent investigat per corrupció, i presentarem una moció contra l'abocador de Llanera i la setmana passada el Consorci de Residus ha acordat la seua paralització. En les dues mocions ens vam quedar sols; el temps ha demostrat que anàvem pel bon camí.

JO NO ERA MANOLETE

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals (i autonòmiques) del 27 de maig del 2007, el Bloc Nacionalista Valencià va obrir en internet un blog on explicar el seu programa electoral i al mateix temps donar informació a tothom de cara a donar publicitat a les seues propostes. Per cert, este blog encara està actiu i es pot visitar. Enllaç.

També al mateix temps, Esquerra Unida va obrir un blog amb uns objectius semblants als del Bloc, donar a conéixer i informar de les seues propostes electorals. Tant en un blog com en l’altre l’objectiu era donar informació contrastada i seriosa i al mateix temps, donar veu als usuaris dels blogs perquè pogueren donar la seua opinió sobre els temes que es tractaven.

Els comentaris haurien de fer-se en total correcció i sense insultar a ningú, condició indispensable i primordial per a poder permetre penjar el comentari. Doncs bé, la cosa va començar correctament i de forma cívica però a les poques dies una sèrie de “comentaristes” amb la “valentia” que suposa l’anonimat  van trencar totes les normes de civisme. S’havien carregat l’esperit de la raó de ser dels dos blogs: El debat de propostes i la crítica constructiva de l’adversari polític (que no enemic).

Però el curiós del tema es que va sortir un comentarista que es presentava amb el nom d’usuari de Manolete. Este Manolete escrivia els comentaris majoritàriament al blog d’Esquerra Unida i el seu estil era el d’enfrontar als internautes del Bloc i als d’Esquerra Unida amb uns comentaris irreverents, estúpids i inapropiats.

Manolete va escalfar la tensió política i els administradors dels dos blog havien de suprimir molts comentaris per inadequats, insultants i ofensius. Però mira el que són les coses, tothom es pensava que Manolete era jo; era el nom d’usuari que jo havia escollit per a escriure comentaris al meu blog (poquets) i al d’Esquerra Unida (la gran majoria). Vaig fer saber als meus companys del Bloc que no m’agradava gaire este Manolete que estava trencant les bones pràctiques i jo estava enfadat perquè algú m’estava utilitzant i embrutant el meu nom.

Com sempre passa en estos casos, el perjudicat és l’últim en assabentar-se; en una reunió del Bloc una persona allí present em va dir: - Jo sóc qui escrivia els comentaris de Manolete, t'ho dic perquè ho sàpigues.

No me’n recorde que li vaig contestar, però ara al cap del temps pense que tenia que haver-li mostrat la porta per una actitud deslleial i cridanera.

Des del meu propi partit, algú estava iniciant (conscientment o inconscientment) la campanya per tal de deformar, embrutar  i destruir la meua imatge, honorabilitat i bonhomia i fer-me el responsable de tots els mals presents i futurs.

Una vegada recopilats els comentaris dels dos blog, es poden tornar a llegir huit anys després. Ací teniu els dos enllaços.

Però que conste que jo no era Manolete !!!

Els 126 comentaris del Bloc.

Els 138 comentaris d'Esquerra Unida.

EL SÀTRAPA DE LA COSTERA

Ara que el sàtrapa ha caigut, tothom vol donar a conéixer que ell també és un demòcrata  (faltaria més) i critica com el que més totes les noticies al voltant de l'anomenada Trama Imelsa, en la qual la premsa destapa i tira de la manta, traient a la llum tota la martingala de les malifetes del personatge que més poder i més temor (a part iguals) ha manifestat al nostre País en general i a la nostra comarca en particular.

Però no fa quasi gens de temps, este sàtrapa es pegava cada intervenció que es quedava la mar d'agust i de content després de dir les barbaritats més grans i els insults més grollers a l'oposició política i a la resta d'entitats que no combregaven amb les seues idees retrògrades i cavernícoles.

Nogensmenys (una altra paraula desconeguda i criticada pel sàtrapa), ens fiquem en el tema. El Bloc de Barxeta (no el d'estos moments, que no arriba ni a una llibreta de dues ratlles comprada en una tenda dels xinesos) va presentar una moció al plenari de l’ajuntament de Barxeta, denunciant l'actitud xulesca i prepotent del personatge en qüestió.

Pareix ser, que al voltant del 25 d'abril del 2009 en unes declaracions que va realitzar en un acte del seu partit; volia rematar a tots aquells professors que deien “aleshores i gairebé”. En tota la comunitat educativa va ser un clam, la repulsa davant l’actitud prepotent, insultant i grollera d’aquest personatge.

A nivell comarcal es va elaborar una moció (per desgracia, l’autor ja no podrà elaborar ni mocions ni res més), perquè es presentara en els ajuntaments amb regidors nacionalistes, donant compte dels fets i la condemna política dels fets. Tot açò presentat a la premsa en un comunicat oficial del partit pel aleshores secretari comarcal Xavier López Piquè.

Què volia dir amb tot açò?  Que ara tothom critica la corrupció de l’amo de la Diputació, però farà no res, era pràcticament impossible que algú el criticara públicament.

Jo, com era la meua tasca i com que no estava en política per a fer amics, ho vaig fer quan ho tenia que fer, (que no va ser fàcil) quan l’arbre estava ben fort, ben arrelat i ben crescut i no ara que l’arbre ha caigut i tots fan llenya d’ell.

Així va eixir a la premsa

Fes un clic damunt la imatge per ampliar-la

Per a consultar els documents originals, feu clic damunt d'ells:

Text de la moció.

Acta del ple de l'ajuntament.

SENSE ÀNIM DE CRISPAR

Sense ànim de crispar és un blog on vaig a donar a conéixer anècdotes que es poden contar al voltant de la política local de Barxeta. He sigut portaveu del grup municipal del Bloc-Compromis, grup del qual sóc el seu fundador; durant la legislatura 2007-2011 i a partir de la del 2011 fins a la presentació de la meua renúncia al desembre del 2013.

El títol ja ho diu tot, ho pense redactar sense cap ànim de crispar, verb encunyat precíssament pels quí tota la vida han crispat. Una vegada finalitzada la present legislatura és hora de començar a donar informació, sempre reflexada als mitjans i premsa tant escrita com digital, perquè siga el més equànime possible.