JO NO ERA MANOLETE

Durant la campanya electoral de les eleccions municipals (i autonòmiques) del 27 de maig del 2007, el Bloc Nacionalista Valencià va obrir en internet un blog on explicar el seu programa electoral i al mateix temps donar informació a tothom de cara a donar publicitat a les seues propostes. Per cert, este blog encara està actiu i es pot visitar. Enllaç.

També al mateix temps, Esquerra Unida va obrir un blog amb uns objectius semblants als del Bloc, donar a conéixer i informar de les seues propostes electorals. Tant en un blog com en l’altre l’objectiu era donar informació contrastada i seriosa i al mateix temps, donar veu als usuaris dels blogs perquè pogueren donar la seua opinió sobre els temes que es tractaven.

Els comentaris haurien de fer-se en total correcció i sense insultar a ningú, condició indispensable i primordial per a poder permetre penjar el comentari. Doncs bé, la cosa va començar correctament i de forma cívica però a les poques dies una sèrie de “comentaristes” amb la “valentia” que suposa l’anonimat  van trencar totes les normes de civisme. S’havien carregat l’esperit de la raó de ser dels dos blogs: El debat de propostes i la crítica constructiva de l’adversari polític (que no enemic).

Però el curiós del tema es que va sortir un comentarista que es presentava amb el nom d’usuari de Manolete. Este Manolete escrivia els comentaris majoritàriament al blog d’Esquerra Unida i el seu estil era el d’enfrontar als internautes del Bloc i als d’Esquerra Unida amb uns comentaris irreverents, estúpids i inapropiats.

Manolete va escalfar la tensió política i els administradors dels dos blog havien de suprimir molts comentaris per inadequats, insultants i ofensius. Però mira el que són les coses, tothom es pensava que Manolete era jo; era el nom d’usuari que jo havia escollit per a escriure comentaris al meu blog (poquets) i al d’Esquerra Unida (la gran majoria). Vaig fer saber als meus companys del Bloc que no m’agradava gaire este Manolete que estava trencant les bones pràctiques i jo estava enfadat perquè algú m’estava utilitzant i embrutant el meu nom.

Com sempre passa en estos casos, el perjudicat és l’últim en assabentar-se; en una reunió del Bloc una persona allí present em va dir: - Jo sóc qui escrivia els comentaris de Manolete, t'ho dic perquè ho sàpigues.

No me’n recorde que li vaig contestar, però ara al cap del temps pense que tenia que haver-li mostrat la porta per una actitud deslleial i cridanera.

Des del meu propi partit, algú estava iniciant (conscientment o inconscientment) la campanya per tal de deformar, embrutar  i destruir la meua imatge, honorabilitat i bonhomia i fer-me el responsable de tots els mals presents i futurs.

Una vegada recopilats els comentaris dels dos blog, es poden tornar a llegir huit anys després. Ací teniu els dos enllaços.

Però que conste que jo no era Manolete !!!

Els 126 comentaris del Bloc.

Els 138 comentaris d'Esquerra Unida.