lunes, 4 de mayo de 2015

EL SÀTRAPA DE LA COSTERA



Ara que el sàtrapa ha caigut, tothom vol donar a conéixer que ell també és un demòcrata  (faltaria més) i critica com el que més totes les noticies al voltant de l'anomenada Trama Imelsa, en la qual la premsa destapa i tira de la manta, traient a la llum tota la martingala de les malifetes del personatge que més poder i més temor (a part iguals) ha manifestat al nostre País en general i a la nostra comarca en particular.

Però no fa quasi gens de temps, este sàtrapa es pegava cada intervenció que es quedava la mar d'agust i de content després de dir les barbaritats més grans i els insults més grollers a l'oposició política i a la resta d'entitats que no combregaven amb les seues idees retrògrades i cavernícoles.

Nogensmenys (una altra paraula desconeguda i criticada pel sàtrapa), ens fiquem en el tema. El Bloc de Barxeta (no el d'estos moments, que no arriba ni a una llibreta de dues ratlles comprada en una tenda dels xinesos) va presentar una moció al plenari de l’ajuntament de Barxeta, denunciant l'actitud xulesca i prepotent del personatge en qüestió.

Pareix ser, que al voltant del 25 d'abril del 2009 en unes declaracions que va realitzar en un acte del seu partit; volia rematar a tots aquells professors que deien “aleshores i gairebé”. En tota la comunitat educativa va ser un clam, la repulsa davant l’actitud prepotent, insultant i grollera d’aquest personatge.

A nivell comarcal es va elaborar una moció (per desgracia, l’autor ja no podrà elaborar ni mocions ni res més), perquè es presentara en els ajuntaments amb regidors nacionalistes, donant compte dels fets i la condemna política dels fets. Tot açò presentat a la premsa en un comunicat oficial del partit pel aleshores secretari comarcal Xavier López Piquè.

Què volia dir amb tot açò?  Que ara tothom critica la corrupció de l’amo de la Diputació, però farà no res, era pràcticament impossible que algú el criticara públicament.

Jo, com era la meua tasca i com que no estava en política per a fer amics, ho vaig fer quan ho tenia que fer, (que no va ser fàcil) quan l’arbre estava ben fort, ben arrelat i ben crescut i no ara que l’arbre ha caigut i tots fan llenya d’ell.

Així va eixir a la premsa



Fes un clic damunt la imatge per ampliar-la


Per a consultar els documents originals, feu clic damunt d'ells:







No hay comentarios:

Publicar un comentario